Aquesta obra és una mostra de la trajectòria artística de Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955) a través d'una tria dels seus dibuixos, collage i fragments de paper, un material que ens parla de la poètica dels objectes i del pensament gràfic de l'autor. Aquests són els materials base que utilitza per a construir narracions, arquitectures fictícies i paisatges somiats.

​

L'exposició recull una part del que l'artista ha acumulat i arxivat en quaranta anys d’activitat, des dels primers collage-lletrismes dels anys setanta fins als treballs més recents. 

​

Pep Duran considera que "el collage és potser el més democràtic de tots els gèneres artístics. És un gènere, un mètode que implica intuïció, però també reflexió, atzar i molta implicació física". L'escultor, pintor i escenògraf descriu la tècnica del collage com "una lluita, un joc continu; triar, decidir, encolar. Un palimpsest constat que va més enllà del "retalla i enganxa".

​

"Treballo amb materials recurrents: papers trobats, podrits, refusats, fotografies i imatges emmagatzemades que busquen trobar el seu lloc… És l’artista, qui construeix l’obra, o són els materials, els que construeixen l’obra de l’artista? Papers viscuts, com un arxiu obert.Collages que abans dormien en caixes i carpetes i que ara veuen la llum, adormits dins de les vitrines, convertint l’espai del Museu en un bosc d’imatges varades entre les quals passegen els visitants". 

​

Llicenciat en escenografia i figurinisme per l'escola superior d'art dramàtic de Barcelona l'any 1979, l'any anterior ja havia realitzat la seva primera exposició a Barcelona, i des d'aquell moment la seva trajectòria com a artista es va centrar en el treball de la construcció, la representació i l'espai, la posada en escena. Ha destacat per la seva capacitat de transfigurar l'escultura transformant-la en instal·lació i arquitectura fins a arribar a un punt de simbiosi entre ambdues disciplines.

​

​