Dogma 95 (en danès Dogme 95) és un moviment fílmic desenvolupat el 1995 pels directors danesos Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Søren Kragh-Jacobsen. La seva meta és produir pel·lícules simples, sense modificacions en la postproducció, posant èmfasi en el desenvolupament dramàtic.

​

El 1995 Lars Von Trier i un grup de directors, entre ells Thomas Vinterberg i Søren Kragh-Jacobsen, van donar a conèixer un document en el qual plantejaven la necessitat de modificar la forma de realitzar el relat cinematogràfic. Aquest document va resultar ser l'impuls inicial d'un moviment anomenat Dogma 95 (Dogme 95). Els directors en qüestió es comprometien a tractar les seves pel·lícules respectant una sèrie de normes estrictes a partir de les quals buscaven trobar la veritat profunda. Les pel·lícules filmades d'acord amb aquest moviment han de ser filmades en escenaris naturals evitant les escenografies armades en els estudis, amb càmera en mà o a l'espatlla, gravada amb so directe i sense musicalitzacions especials. Totes aquestes especificacions busquen donar a la història un to més realista. Dogma era l'intent més audaç i conspicu de reinventar el cinema des de Jean-Luc Godard.

​

Les pel·lícules Dogma, es caracteritzen per lluir un certificat que atorga l'autenticitat del projecte i d'un nombre de matrícula. Aquest certificat ho expedeix un comitè de jutges que valoren la pel·lícula i s'asseguren compleix amb el vot de castedat. Pel·lícules com El projecte de la bruixa de Blair de Daniel Myrick i Eduardo Sánchez, van ser rebutjades per no complir el vot número 8, ja que en aquest cas es tractava d'una pel·lícula de terror.

​

Si bé el vot de castedat diu, en el número 9, que el format de les pel·lícules ha de ser en 35 mm, se sap que diversos films com Festen i Idioterne van ser fetes en vídeo. En una entrevista a Lars von Trier el 4 de novembre de 1999, se li pregunta a Trier perquè es denomina a aquestes pel·lícules com Dogma si estan fetes en vídeo. Lars von Treir contestà que parlant amb Søren Kragh-Jacobsen van arribar a la conclusió que és molt difícil per a un càmera carregar una càmera de 35 mm i que a més per una qüestió de pressupost es va decidir gravar en vídeo, adaptant aquesta regla que el format de distribució és el qual ha de ser en 35 mm.

​