AUTORS
Manel Clot :
(Granollers, 1956-2016)
Fou un historiador i crític d'art català.
Llicenciat en història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou professor de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Escola Eina.
Entre d'altres fou comissari d'exposicions en galeries i institucions, com Time Span, Subjecte de ficció , Onze escultures , El doble hermético, Cicle d'exposicions La Cambra daurada,Cicle d'exposicions Espais de desig...
En l'àmbit teòric, va escriure textos en catàlegs d'exposicions individuals d'artistes i en mostres col·lectives, entre els quals destaquen Historias de amor (València, 1991), Kunst in Spanien (Köln, 1992) i Los últimos días (Sevilla, 1992).
Fou també col·laborador del diari El País i de les revistes Lápiz, Balcón, Flash Art i Artscribe, entre d'altres. Va morir el març de 2016 als 59 anys.
Carles Congost :
Olot, 13 de novembre de 1970.
És un artista visual llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona l'any 1994.
Ha format part de nombroses exposicions tant individuals com col·lectives a nivell nacional.
En les seves peces utilitza diferents procediments visuals i auditius com el vídeo, la fotografia, el dibuix o l'escultura.
El seu treball s'ha associat amb el que s'ha anomenat club culture i que es caracteritza per una estètica inspirada en el món de la moda, la música, la publicitat, el vídeo o la fotografia.
Les seves obres són relats que evoquen de manera irònica i sensual l'univers adolescent, reflexionant sobre la forja de la identitat, la incomunicació i el conflicte generacional que s'esdevé entre els joves i fins i tot els artistes.
Analitza a les seves obres els codis de la cultura popular com a vehicles de construccions diferencials i com a formes hegemòniques de la subjectivitat.
És considerat com a descendents de la millor tradició de l'art conceptual català en el terreny de la videocreació,[6] tot realitzant unes obres marcades per l'estètica retro, la ironia i l'espontaneïtat.
Marta Galán : Marta Galán Sala va néixer a Barcelona, Espanya, el 1973.
És llicenciada en Filologia Hispànica per la UAB, va fer un Màster en Edició a la Universitat Pompeu Fabra, i després es va especialitzar en arts escèniques, per a això va estudiar a Buenos dramatúrgia i direcció en la escola Municipal d'Art Dramàtic, i de tornada a Barcelona va obtenir el Diploma d'Estudis Superiors Especialitzats en Arts Escèniques i el Màster en Gestió Cultural
S'ha dedicat a la creació de projectes escènics com a autora i directora. Ha estrenat una quinzena d'obres escèniques d'autoria i direcció pròpies que han participat en festivals nacionals i internacionals.
Entre altres:
-LBdLG (1999)
-Desvínculos (2000)
-KOS -fer-se el mort- (2001)
-Estem una mica perplexos (2002)
-Lola (2003)
-Transilvània 187, in memoriam (2004)
-Mascles (2005 )
-El Gos (2005)
-Melodrama (2006-2007)
-Protegeix-me, instrúyeme (2008)
Des de 2010 dirigeix el projecte Translab.
Cindy Sherman: Cindy Sherman va néixer el 19 de gener de 1954, és una artista, fotògrafa i directora de cinema nord-americà.
És una de les representants més importants de la fotografia de postguerra a Nova York, va exhibir més de tres dècades de treball al Museu d'Art Modern.
Cindy Sherman ha estat una de les fotògrafes més respectades del segle XX. Tot i que la majoria de les seves fotografies són imatges d'ella, però, aquestes fotografies no són autoretrats. Sherman s'utilitza a si mateixa com un vehicle per a una varietat de temes del món modern: el paper de la dona, el paper de l'artista i molts més.
A través d'una sèrie de diferents obres, Sherman ha plantejat difícils i importants preguntes sobre el paper i la representació de les dones en la societat, els mitjans de comunicació i la naturalesa de la creació de l'art
Orlan:
Mireille Suzanne Francette Porti : Sant-Étienne, França, 30 de maig de 1947.
És Artísticament coneguda com Orlan, és una artista multimediàtica caracteritzada per realitzar performances quirúrgiques realitzades al su cos els quals, en ocasions, transmet en viu per a d'algunes galeries i museus.
La seva manera d'Entendre l'art, dins de del qual és Coneix com a "art corporal" , ha fet que des dels anys 60 fins a l'actualitat hagi modificat el su cos mitjançant la cirurgia .
Abans , el treball de Orlan era un treball típic d'una artista feminista amb l'Objectiu de construir identitats múltiples mitjançant caracteritzacions diverses.
Des dels seus inicis és va decantar pèls performances, la fotografia, el vídeo, multimèdia i escultura interactiva, i en a els seus treballs qüestionava el típica imaginari femení occidental al llarg de la història de l'art. En a els anys 90, és va centrar en el tema de la identitat femenina a través de la iconografia cristiana, per a això va treballar amb su pròpia imatge introduïnt-la en un context barroc Especialment herètic.
Jana Sterbak:
Jana Sterbak (Praga, Txecoslovàquia, 19 de març de 1955) és una artista visual pluridisciplinar resident al Canadà i França que és coneguda principalment per les seves escultures, performances, vídeos, fotografies i instal·lacions.
Arran de la Primavera de Praga, la família Sterbak emigra a Vancouver l'any 1968, sent Jana una adolescent de 13 anys.
Entre l'any 1973 i el 1974 va assistir a la "Vancouver School of Art", , per estudiar la carrera de Belles Arts.
Va continuar els seus estudis durant 1974-1975 a la "University of British Columbia".
El 1975 Sterbak va canviar de ciutat i per tant d'universitat. Es va mudar a Mont-real i va finalitzar els seus estudis al 1977 a la "Concòrdia University".
És en la dècada dels 90, quan Sterbak comença a fer exposicions internacionals. La seva primera gran exposició internacional és la seva exposició individual al "New Museum of Contemporary Art" a New York l'any 1990. Aquesta exposició individual li permet que pugui exposar en el "Aperto" a la "Biennal de Venècia" amb la seva selecció en el any 1991.
Leigh Bowedy: Leigh Bowery (26 de març de 1961 - 1 de gener de 1995).
Va ser un artista de performance australiana, promotora de clubs i dissenyadora de modes.
Bowery era conegut per les seves disfresses i maquillatge extravagants , així com per les seves actuacions (de vegades controvertides).
Amb base a Londres durant gran part de la seva vida adulta, va ser un model i musa significatiu per al pintor anglès Lucian Freud.
Era conegut com a promotor de clubs i va crear el club anomenat Taboo, que va començar com una festa clandestina, i després es va obrir com a club el 1985.
Taboo aviat es va convertir en "el lloc per estar" amb llargues cues per a aquells que esperen entrar.
Les drogues, especialment l'èxtasi, es van convertir en part de l'escena del ball per als assistents.
El club era conegut per desafiar la convenció sexual, per abraçar el "polsexualismo", per crear una atmosfera salvatge i per tocar seleccions de cançons inesperades.
