MAKEA
El col·lectiu Makeatuvida és una entitat sense ànim de lucre de caràcter social i educatiu que treballa en el territori, on es troben els mons del disseny i l’ecologia.
Les seves pràctiques van dirigides a fomentar el disseny obert, l’intercanvi de coneixements i la creativitat col•lectiva. Totes aquestes pràctiques s’encaminen a aplicar la reutilització en diferents contextos i situacions.
JOAN FONTCUBERTA
Llicenciat en Ciències de la informació, Fontcuberta és professor d'Estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Universitat Harvard de Cambridge (Massachusetts), funcions que exerceix simultàniament amb la seva col·laboració amb diverses publicacions especialitzades en imatge.
El 1980 va ser cofundador de la revista Photovision, editada en format bilingüe espanyol i anglès, ocupant el càrrec de redactor en cap. Com a promotor d'esdeveniments relacionats amb l'art fotogràfic, va organitzar les Jornades Catalanes de Fotografia el 1979 i el 1982, va col·laborar en la constitució de la Primavera Fotogràfica de Barcelona.
La seva extensa obra fotogràfica es caracteritza per l'ús d'eines informàtiques en el seu tractament i la seva presentació de manera interactiva amb l'espectador. De la mateixa manera que altres artistes contemporanis, representa una visió crítica de la realitat, les veritats fotogràfiques, històriques o fictícies a través de la fotografia i el seu context.
ALBERT GUSI
Albert Gusi (Castellbisbal, Vallès Occidental, 1970) és un artista català. Desenvolupa la seva obra amb una mirada particular del territori i el paisatge, des del camp de la fotografia.
Sovint, les obres esdevenen accions fotogràfiques o performances col·lectives, on finalment en queda un registre gràfic, bé sigui fotogràfic o fílmic. El darrers projectes són: Objectiu Medacorba (2006), on va col·locar d'un trípode en el cim transfronterer Medacorba (2.914m), per tal d'aconseguir la primera fotografia obtinguda damunt de tres països (França, Andorra i Catalunya) i Simulació d'una fumarola al volcà Montsacopa, realitzada dins del mateix volcà d'Olot, acció seguida en directe per centenars de persones i seleccionada per a la Biennal de Jeunne Creation Europenne, mitjançant el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala. De petit format és l'obra Messor, les formigues (re) col·leccionistes, exposada en el Museu de Ciències de Granollers.
MARCEL·LÍ ANTÚNEZ
Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, província de Barcelona, 13 de desembre de 1959) és un dels artistes catalans més reconeguts en l'ús de les tecnologies digitals en l'àmbit de la performance mecatrònica i la instal·lació.
Marcel·lí Antúnez va ser cofundador, juntament amb Carles Padrissa, Pere Tantinyà, Quico Palomar i Teresa Puig, del col·lectiu La Fura dels Baus. En formà part des de 1979 fins a 1989 com a performer, músic i coordinador artístic en les tres primeres performances del grup. Aquestes obres van ser la trilogia Accions (1984), Suz /o /Suz (1985) i Tier Mon (1988), performances impactants de caràcter ritual que trenquen la distància entre l'espai escènic i el de l'espectador, i on música i acció queden fusionades.
CRISTINA DE MIDDEL
Cristina de Middel (Alacant, 1975) és una fotògrafa documental i artista alacantina que actualment viu i treballa a cavall entre Brasil i Mèxic. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents periòdics espanyols i ONGs abans de decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal. Des de 2016 forma part de l'agència Magnum.
PAULA SCHER
Paula Scher és una de les dissenyadores gràfiques més influents de l'món. Descrita com la «mestra conjuradora del que instantàniament familiar», Scher es troba entre la cultura pop i les belles arts en el seu treball. Icònic, intel·ligent i accessible, les seves imatges han entrat en la llengua vernacla nord-americana.
Scher ha estat sòcia a l'oficina de Pentagram a Nova York des de 1991. Va començar la seva carrera com a directora d'art en la dècada de 1970 i principis de la de 1980, quan el seu enfocament eclèctic cap a la tipografia es va tornar altament influent. A mitjans de la dècada de 1990, la seva identitat històrica per a The Public Theater es va fusionar en una simbologia completament nova per a les institucions culturals, i les seves col·laboracions arquitectòniques recents han re-imaginat el paisatge urbà com un entorn dinàmic de disseny gràfic dimensional.
MARTIN PARR
Martin Parr (Epson, Surrey, 1952) és un fotògraf documentalista i Fotoperiodisme anglès, conegut pels seus projectes fotogràfics que fan una mirada íntima, satírica i antropològica dels aspectes de la vida moderna, en particular documentant les classes socials d'Anglaterra, i més àmpliament l'opulència del món occidental.
Membre de la prestigiosa agència Magnum des del 1994, és en l'actualitat un dels fotògrafs més reconeguts en l'escena internacional, com testimonien els importants premis que ha rebut el seu treball.
És exhibit en els grans centres del circuit internacional: de juliol a setembre de 2009 es va presentar l'exposició Planète Parr al la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, i al març de 2011 tenia dues exposicions simultànies, Parrworld al Gateshead Baltic Center of Contemporary Art i Parrbooks a la Rocket Gallery de Londres.
L'any següent el CCCB de Barcelona va inaugurar Souvenir. Martin Parr, fotografia i col·leccionisme. El 2002 el Barbican Centre de Londres va exhibir-hi una retrospectiva seva.
Victor Papanek
Victor Papanek (22 de novembre de 1923, Viena - 10 de gener de 1998, Lawrence, Kansas) fou un dissenyador i educador estatunidenc que va esdevenir un ferm defensor de la concepció social i ecològicament responsable de productes, eines i les infraestructures de la comunitat.
Va criticar els productes manufacturats que no eren segurs, adaptats, o essencialment inútils. Els seus productes, escrits i conferències van ser considerats col·lectivament un exemple i estímul per molts dissenyadors.
Papanek va ser un filòsof del disseny i, com a tal, va ser un promotor dels objectius del disseny i enfocaments que incrementaven la sensibilitat cap a consideracions socials i més ecològiques. Va escriure que "el disseny s'ha convertit en l'eina més poderosa amb la qual l'home dóna forma a les seves eines i entorns (i, per extensió, a la societat i a si mateix)