​

 

“Bau”(construcció) “Haus” (casa)

BauHaus va ser la primera escola de diseny del s.XX i es va convertir en tot un referent internacional de l’arquitectura, l’art i el diseny.

FUNDACIÓ: L’escola BauHaus va ser fundada per l’arquitecte Walter Gropius (Alemanya), al 1919. Va ser definida com l'edifici del futur.

 Amb el final de la primera guerra mundial van començar a sorgir moviments revolucionaris. Aquests aspiraven provocar una renovació  de la cultura i la societat, amb la necessitat de trobar nous camins pel  disseny i la composició.

Objectiu: L'objectiu de l'escola, era reformar l'ensenyament de les arts per aconseguir una transformació de la societat burgesa.

Context històric-polític: La fundació de la Bauhaus es va produir en un moment de crisi del pensament modern i la racionalitat tècnica occidental especialment a Alemanya.

 

La seva creació es va deure a la confluència d'un conjunt de desenvolupament polític, social, educatiu i artístic en les dues primeres dècades del segle XX.

 

Igual que altres moviments pertanyents a l'avantguarda artística, la Bauhaus no es va marginar dels processos polítics-socials, mantenint un alt grau de contingut crític i compromís d'esquerra.

La Bauhaus  va tenir problemes amb polítics que no la veien amb simpatia, d’aquesta manera  va adquirir la reputació de ser profundament subversiva.

 

ETAPES:

Primera etapa (1919-1923): En el moment de la seva fundació els objectius de l'escola, van ser: "La recuperació dels mètodes artesanals en l'activitat constructiva, elevar la potència artesana al mateix nivell que les Belles Arts i intentar comercialitzar els productes que ,es convertirien en objectes de consum assequibles per al gran públic "ja que un dels seus objectius era la d'independitzar-se i començar a vendre els productes elaborats a l'Escola, per deixar de dependre de l'Estat que fins a aquest moment era qui els subsidiava.

L’escola es va formar quan Gropius uneix l'Escola de Belles Arts amb l'Escola d'Arts Aplicades, transformant-la en la primera escola de disseny del món.

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquesta etapa es va implantar a l'escola l'anomenat "vorkurs" (curs preliminar). Aquest tenia per missió alliberar de convencions al futur membre de la institució, despertar els seus dots personals i orientar espiritualment per a la ulterior formació.

 

 

L'escola disposava de tallers d'ebenisteria, disseny, teatre, ceràmica, teixit, enquadernació, metal·lúrgia, vidrieria. Però no de pintura i escultura en el sentit tradicional.

 

Paul Klee va arribar a l'escola en 1920. Era una persona molt culta i estava molt interessat pels problemes teòrics de l'art.

Va desenvolupar la seva activitat al taller de teixits, fent classes de composició. El seu ensenyament es basava en les formes elementals, de les que, segons ell, es derivaven totes les altres. L'art havia de descobrir aquestes formes, desvetllar-, fer-les visibles. Preparava a consciència les classes escrivint en uns quaderns que, posteriorment van ser publicats en forma de llibre. Es va retirar l’any 1931.

 

 

Al 1922 Kandinsky es va incorporar al projecte.

Hi havia participat en les reformes educatives en l'època de la revolució russa, fundant en la Unió Soviètica diverses escoles.

La seva ment teòrica va ser decisiva per iniciar el camí cap a un art més intel·lectual i raonat, on utilitzaven l'ànima de l'objecte per esculpir-a la tela amb trets abstractes.

 

 

Segona etapa (1923-1925): El 1923 Theo van Doesburg, fundador als Països Baixos del neoplasticisme, pintor, arquitecte i teòric, va acabar portant a l'escola a prendre un altre rumb.

 

A partir de 1923 se substitueix la  tendència expressionista per la Nova Objectivitat, un estil també expressionista de pintura encara que molt més sobri que s'estava imposant a tota Alemanya.

La incorporació a la Bauhaus de László Moholy-Nagy, va suposar la introducció a l'escola de les idees del constructivisme rus, que advocaven per un art comunal, basat en la idea i no en la inspiració.

 

Tercera etapa (1925-1933): El 1928 László Moholy-Nagy després de cinc anys, va abandonar la Bauhaus.

El 1933 el partit nazi decideix tancar l'escola.

Ludwig Mies van der Rohe trasllada la Bauhaus a Berlín.

L'escola, situada aquesta vegada en un antic edifici de telefonia, sobreviuria només fins a l'abril d'aquest mateix any.

​

Nova bauhaus:  Al 1933 gran part dels integrants de la Bauhaus van marxar cap als Estats Units en on es va desenvolupar una espècie de continuació de la Bauhaus fins a la Guerra Freda.

 

László Moholy-Nagy va fundar a Chicago el 1937 la New Bauhaus. De les noves encarnacions de l'escola, aquesta seria la que respectaria més fidelment el pla d'estudis original.

 

El 1951 l'arquitecte i escultor suís Max Bill, funda a la República Federal Alemany,  l'Hochschule für Gestaltung  que recupera aviat la denominació de Bauhaus , per diferenciar-la de la inicial, Neues Bauhaus (Nova Bauhaus), de la qual va ser director entre 1954-1966.

 

​

COMPONENTS DE LA BAUHAUS

·         Josef Albers (1888-1976), pintor i docent d'art

·         Alfred Arndt (1898-1976), arquitecte.

·         Herbert Bayer (1900-1985), dissenyador gràfic i pintor.

·         Walter Gropius (1883-1969), arquitecte.

·         Ludwig Hilberseimer (1885-1967), arquitecte i urbanista.

·         Marianne Brandt (1893-1983), dissenyadora en metall.

·         Johannes Itten (1888-1967), pintor i professor d'art.

·         Marcel Breuer (1902-1981), arquitecte.

·         Wassily Kandinsky (1866-1944), pintor.

·         Paul Klee (1879-1940), pintor.

·         Georg Muche (1895-1987), pintor i grafista.

·         Gerhard Marcks (1889-1940), pintor i escultor.

·         Walter Peterhans (1897-1960), fotògraf.

·         Hannes Meyer (1889-1954), arquitecte.

·         Lilly Reich (1885-1947), arquitecta d'interiors.

·         Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969), arquitecte.

·         Hinnerk Scheper (1897-1957), colorista, pintor i conservador de monuments.

·         Lászlo Moholy-Nagy (1895-1946), dissenyador visual.

·         Oskar Schlemmer (1888-1943), pintor.

·         Joost Schmidt (1893-1948), tipògraf i escultor.

·         Lothar Shreyer (1886-1966), escriptor, dramaturg i pintor.

·         Pregunta Stölzl (1897-1983), teixidora.

·         Horaci Cóppola (1906-2012), fotògraf.

·         Grete Stern (1904-1999), dissenyadora i fotògrafa.

·         Xanti Schawinsky (1904-1979), pintor, dibuixant, dissenyador i fotògraf.

·         Anni Albers (1899-1994), dissenyadora tèxtil i gravadora.

​