GLOSSARI
PERFORMANCE: És una forma d'expressió artística que pot incloure acrobàcies, pintura, teatre o coreografies, música, la poesia, el vídeo entre d'altres. Pot ser improvisat pèls artistes, i pot o no, tenir una audiència. Els seus origens venen dels anys 60. Els temes amb més utilitzats han estat l'amor, la por, la soledat, la crueltat de l'ésser humà, la natura... entre d'altres. L'objectiu de la performance és la de sorprendre al públic. Aquest tipus d'accions estan vinculades a la improvisació, l'art conceptual i els happenings (manifestacions artístiques que contemplen la participació del públic).
COMISSARI: És la persona que construeix el discurs d'una exposició d'art. És la persona responsable de redactar els escrits, catàlegs de tota l'exposició. Els comissaris poden ser membres permanents del personal, comissaris convidats o comissaris freelance treballant com a assessors.
CRÍTIC:El crític d'art és la persona que avalua una obra, partir de valors estètics, seguint la teoria de la bellesa, i també seguint criteris morals i polítics. Un dels objectius de la crítica és la recerca d'una base racional per a l'apreciació de l'art.
CURADOR: És una persona profesional que té una capacitat en el conjunt de sabers que possibiliten la exposició, valuació, maneig, preservació i administració de biens artístics.Què vol dir fer de curador? Doncs vol dir, bàsicament, acomboiar els artistes, incitar-los a millorar i a fer el millor, federar-los en grups inusitats, sacsejar-los per a mirar d’obtenir resultats imprevistos i apassionants… I cada cop hi ha més gent que s’hi interessa i que s’hi dedica, tot i que no és un ofici calmat. Sovint la seva llibertat és coartada, han de fer del nomadisme una virtut, i la precarietat és el seu pa de cada dia; però malgrat tot això són una baula indispensable en la cadena de l’art contemporani.
HAPPENING: Un happening és un esdeveniment artístic, sovint amb vindicacions sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic a l'època dels anys 60 al segle XX, similar a l'acció artística i relacionat amb el moviment fluxus. Els principals referents de happenings són John Cage, Joseph Beuys, Jim Dine, Allan Kaprow, Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg, Yoko Ono, Robert Rauschenberg i Wolf Vostell.
FREELANCE: Un treballador independent, treballador autònom, treballador per compte propi o, amb el manlleu en anglès freelance o freelancer , és la persona que realitza treballs propis de la seva ocupació, ofici o professió, de forma autònoma, per a tercers que requereixen els seus serveis per a tasques determinades, que generalment li abonen la seva retribució no en funció del temps emprat sinó del resultat obtingut, sense que les dues parts contreguin obligació de continuar la relació laboral més enllà de l'encàrrec realitzat.
INSTALACIÓ: Una instal·lació artística és un gènere d'art contemporani on s'utilitza l'espai d'exposició per crear un ambient o una experiència global en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l'espectador. Sovint l'espectador pot transitar per l'obra o bé interaccionar amb alguns objectes o elements de tecnologia. La instal·lació supera els límits convencionals propis de les disciplines clàssiques, (pintura i escultura) i pot incorporar tot tipus d'elements, tècniques i mitjans tecnològics, pot incorporar la llum, mitjans informàtics, el so, video o internet. Normalment el terme es refereix a obres artístiques creades per espais interiors, públics o privats.
TRÀBELING: tipus de moviment de la càmera que implica un desplaçament de l'eix de l'aparell. Simplificant molt, la càmera es belluga durant la filmació. Per dur a terme un tràveling, s'opta normalment per muntar un seguit de vies sobre les quals es disposa un suport on es recolza la càmera, de manera que, en comparació amb un tràveling a mà alçada, s'amorteixen els passos i els moviments de l'operador de la càmera. També es poden emprar suports amb rodes recolzades directament a terra, però la precisió i eficàcia dels moviments serà sempre menor que en el cas anterior.
ENQUADRAR: és la composició, la forma en la qual s'ordenen els objectes vistos, dins del que efectivament queda en un quadre.
FORA DE CAMP: és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.
ANGLE D'ANGULACIÓ: és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat (o fotografiat). Segons l’alçada des de la qual enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos angles d’enquadrament: normal, picat, contrapicat i zenital.
ZENITAL: Pla zenital és en la qual el punt de vista d'una càmera és perpendicular a terra i la imatge obtinguda ofereix un camp de visió orientada de dalt a baix.
PROFUNDITAT DE CAMP: es defineix com la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla.Es pot utilitzar per mostrar en un mateix enquadrament objectes o personatges diferents que tenen interès per l’espectador i que estan a diferents distàncies de la càmera.
STEDICAM: és el nom comercial del primer sistema d'estabilització per càmeres de cinema i televisió permetent la presa de vistes al vol, en tràvelings versàtils, gràcies a un enginyós sistema d'arnès i d'un braç articulat.
EFECTE VERTIGO: és una tècnica cinematogràfica consistent en moure la càmera de manera que aquesta s'apropi o allunyi del subjecte mentre es modifica la distància focal de la lent, produint així la sensació de que el subjecte es manté estàtic dins el pla mentre el fons s'acosta o s'allunya.
3R TRIMESTRE
Càmera objectiva: veiem els personatges desde fora, punt de vista extern.
Càmera subjectiva: podem veure el que veu el personatge, punt de vista intern.
Mirada natural: és la tècnica en que la càmera només graba la veu una persona.
Muntatge: ordenació narrativa dels plans.
Miarada audiovisual: es graben diferents plans d'una mateixa escena per tal de fer l'escena més entenedora.
Elipsis: és un salt en el temps o en l'espai. L'espectador no perd la continuïtat de la seqüència encara que s'hagin eliminat els passos intermedis.
Muntatge dialèctic: és aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat.
Muntatge altern: dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents.
Flashback: tècnica que altera la seqüència cronològica i trasllada l'acció al passat.
Flashforward: tècnica que altera la seqüència cronològica i trasllada l'acció al futur.
Veu en off: recurs en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o en pantalla.
Suecada: és una còpia d'una pel·lícula d'èxit fet per una mateixa.
Imatge de marca: és la percepció de la identitat de la marca en la ment dels consumidors.
Consumidor: un consumidor és una persona o organització que demana béns o serveis a canvi de diners proporcionats pel productor o el proveïdor de bé o serveis.
Target/ objectiu: és el destinatari al qual pretén arribar un servei o un producte.
Briefing: document en el que l’anunciant inclou la informació que vol transmetre a l’agència de publicitat.
Segmentació: analitzar i identificar els perfils de grups de consumidors que poden necessitarr diferents productes o diferents estratègies de màrqueting.
Espot: espai publicitari breu, propi de la radio.
Consumidor potencial: persona que accedeix a un determinat producte o servei després de concretar un pagament.
Publicitat emocional: és la que es dirigeix directament als sentiments dels consumidors.
Anunciants: són aquells que desitgen comprar publicitat programàtica per mostrar els anuncis en l'inventari en línia disponible.
Eslògan: frase relativament breu adoptada com a símbol d'una empresa.
Logotip: plasmació gràfica del nom d'una marca, títol, etc., fet amb un disseny especial que es reprodueix als rètols, anuncis, etc.
Advergame: és la pràctica d'usar videojocs per publicitar una marca, producte, organització o idea.
Campanya publicitària: programació i realització d’una acció publicitària de conjunt valent-se dels diferents mitjans de difusió.
Instal·lació sonora: forma expandida de la instal·lació artística, inclou l'element del so i del temps.
Paisatge sonor: l'entorn sonor concret d'un lloc real.
Automatització: 'ús de sistemes de control que redueixen la necessitat de treball humà.