La nouvelle vague és un moviment que va sorgir cap a finals de la dècada dels 50 i principis dels 60, però és important prestar atenció al context immediatament anterior, és a dir la postguerra mundial, que va ser el brou en què es van conrear totes les ruptures que els icònics anys 60 van portar amb ells.

​

CONTEXT HISTÒRIC: 

​

En política ens situem després de l’alliberament en la II Guerra Mundial. A l’any 1946 s’estableix la IV República de França (1946-1958) que econòmicament va suposar un notable creixement. Però a la vegada, s’estan perdent les colònies com Indoxina i Tunísia, fet que provoca que França vulgui quedar-se amb el territori d’Argèlia.

Al no estar tothom a favor, es crea el Front d'Alliberament Nacional Algerià (1954) de tendència comunista que afectarà sobretot en el jovent i que lluitarà en contra d’aquesta colonització.

La V república va arribar amb el càrrec del general Charles de Gaulle que va amenaçar amb un cop d’estat i es va renovar la constitució de la V república beneficiant al president.

 

La guerra d’Argèlia serà un tema recorrent en la nouvelle vague amb pel·lícules com Le Petit Soldat de Godard (1960) que reflectia la consciència social.

El 1960 Charles acceptarà la independència d’Argèlia.

En aquell moment moltes lluites juvenils s’estaven duent a terme de moviments esquerres però també estava present el terrorisme de l’extrema dreta. En aquell moment, el món es qüestionava de manera crítica l'imperialisme, el sistema territorial que Europa i el Nord d'Amèrica exercien sobre Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

 

Aquesta prosperitat econòmica va durar fins la dècada dels 60 quan hi ha una enorme baixada dels salaris, s’empitjora les condicions de treball, entre d’altres. És crea una gran tensió en la societat per part de la burgesia ben acomodada, els grups estudiants d’esquerres i els obrers. Es va produir el famós maig del 68 moviment estès per altres països europeus i vinculat amb el moviment hippie nord-americà. La causa principal era lluitar contra una societat i un sistema industrial capitalista que els oprimia.

Es van dur a terme nombroses vagues generals amb l’objectiu de canviar les coses.

Un any després Charles De Gaulle es va retirar deixant pas a Georges Pompidou.

 

Culturalment els jovent van ser els protagonistes de la societat en la recerca d’una identitat pròpia desenvolupant les cultures underground i el rock and roll, la moda pop...

 

La filosofia va estar molt relacionada amb ideologies d’esquerres i amb moviments com l’existencialisme o l’estructuralisme amb temes de la dona i la seva emancipació i l’alliberació sexual.

 

En el camp literari es planteja una narració diferent i original amb un apropament a la consciència i a la seva exploració. Un fet que repercutirà la Nouvelle Vague és la publicació dels clàssics de la novel·la negra americana on es donaran a conèixer autors com Raymond Chandler o Dashiell Hammett, que seran molt admirats sobretot per Jean-Luc Godard i François Truffaut.

 

En la música destacarà el jazz americà que tindrà una gran repercussió a la mirada cinematogràfica de la Nova Ola.

​​
 

Directors destacats:

​

Els principals directors de la nouvelle Vague son:

• Agnès Varda(de les primeres directores dones que hi va haver en la nouvelle vagué)

• Jean-Luc Godard. (considerat un dels millors directors)

• Louis Malle.

• Jacques Rivette.

• François Truffaut (creador de la nouvelle vague)

• Roger Vadim.

 

Pel·lícules destacades:

• Los 400 golpes - François truffault.

Primer llargmetratge de Francois Truffaut, punta de llança de la Nouvelle Vagui, que va obrir de bat a bat les finestres del llavors anquilosat cinema francès perquè es renovés amb l'aire del carrer. On relata la història d'un alumne parisenc, Antoine Doinel, que s'escapoleix de casa fugint d'uns pares negligents. Tot això fa que acabi per convertir-se en un criminal.

 

• Cléo de 5 a 7 - Agnès Varda

És considerada com una de les millors pel·lícules del cinema francès, va ser el segon treball d'Agnes Vardà, pionera del cinema feminista a Europa. Aquesta pel·lícula narra la vida d'una cantant (Corinne Marchand) francesa quan narra la seva vida mentre espera els resultats de les seves proves de càncer.

 

• El desprecio  - Jean-Luc Godard.

Adaptació del llibre homònim d'Alberto Moràvia. Tracta sobre la decepció d'una dona quan el seu marit no li dóna suport després que un productor coquetegés amb ella, fent així perdre el seu honor.

 

• La regla del juego - Jean Renoir

"La regla del joc" és una comèdia on amagadament és fa una crítica sobre l’alta socientat francesa. Encara que el negatiu original va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial, presentem una reconstrucció de la pel·lícula que ha impresionat al públic de tot el món.

​
 

Característiques 

 

 És un cinema realista, amb influència del Neorealisme Italià y del llenguatge televisiu. 

 

-En quant a l’estètica, volien ensalçar la naturalitat i la llibertat creativa  i ho van fer a través de:

• Blanc i negre

•  Il·luminació natural: mai utilitzaven il·luminació artificial. En interiors la llum era     indirecta i rebotada per generar un ambient realista. 

• Gravaven amb càmeres modernes i lleugeres en mà, per poder tenir més llibertat. Evitaven les càmeres professionals i tenien un equip tècnic reduït. Això feia que poguessin fer moviments innovadors i seqüències llargues

• Baix pressupost: això assegurava tenir major llibertat creativa.

• Els sons, la llum i la música havien de emanar de la mateixa història: Enregistraven el so directament a la gravació en comptes de fer un  doblatge a postproducció. 

• Escenaris naturals i llocs identificables, normalment exteriors a París. 

• Moments de improvització de rodatge i dels actors: Actors no professionals i joves amb actuació lliure i intuitiva, sense estrelles importants. Personatges sense rumb ni expectatives i un rodatge on el director ho és tot. 

Amb tot això es crea un estil de reportatge amb forma despreucupada que tractava sobre temes morals. Les històries tenen inspiració autobiogràfica i els temes són contemporanis i propers als joves. 

La Nouvelle vague reivindicava el cinema d’autor com l’entenem avui dia, buscant una alternativa del cinema de Hollywood trencant les seves normes de manera voluntaria alhora que feia un homenatge als aspectes positius del cinema comercial. 

 

​