​

Context històric

• Els inicis es poden datar entorn de l'any 1947, després de la fi de la segona guerra mundial i es desenvolupa fonamentalment durant la dècada dels 50 i 60 del segle XX.

• La dècada de 1950 va suposar la fi del colonialisme francès.

• Comença com una reacció a la manera clàsica de fer pel·lícules.

• El creador (Jean Rouch) s’inspira en una teoria de l’època: “la teoría del cine-ojo” de Dziga Vertov i en les pel·lícules documentalistes de Roberto Flaherty.

• L’aparició d’equips de filmació més petits i per tant, més fàcils de portar, afavoreixen al moviment.

• Les persones que van impulsar aquest moviment van ser: Jean Rouch, Jean-Luc Godard i sobretot Edgard Morin i Michel Brault, persones que van realitzar la primera pel·lícula pertanyent al cinema vérité: “Chronique d’un été” o “Cròniques d’un estiu”

• Els vietnamites van perfeccionar una forma de guerra de guerrilles que es va mostrar molt eficaç contra els francesos. Després de la derrota a Dien Bien Phu el 1954, els francesos es van retirar de la Indoxina.

• La lluita per la independència algeriana va ser més tèrbola. Algèria, que en teoria era un département francès, estava controlada en la pràctica per un milió de colons francesos que desitjaven salvaguardar els seus privilegis. Aferrada a les seves possessions, la comunitat colonial, recolzada per l'Exèrcit i la dreta, van rebutjar totes les exigències algerianes per assolir la igualtat política i econòmica.

• El Govern va reaccionar amb mitjanes reformes. La pressió internacional va créixer sobre França per part de l'ONU, l'URSS i els EUA, mentre que els pieds noirs 

• Es va evitar per molt poc un complot per enderrocar el Govern francès i reemplaçar amb un règim d'estil militar quan el general Charles de Gaulle va acceptar assumir la presidència el 1958.

• Els primers intents de reforma de De Gaulle, encaminats a la igualtat política i el reconeixement del seu dret d'autodeterminació, van enfurir els conservadors sense arribar a satisfer les ànsies independentistes dels algerians.

• Després d'un cop d'Estat fallit el 1961, l'Organisation de l'Armée Secrète va recórrer al terrorisme. Va tractar d'assassinar De Gaulle en diverses ocasions i, el 1961, va esclatar la violència als carrers de París. La policia va atacar als manifestants algerians i va matar a més d'un centenar.

• A l'any següent, Algèria obtenia la independència.

​​

Què és?

Paral·lelament a la «nouvelle vague», molt proper a aquest i amb grans coincidències apareix a França el, «cinéma verité», de tendència documentalista, que busca captar la vida tal com és. Es va extendre per Canada i Estats Units. Neix a partir de la necessitat d'alguns cineastes de filmar la realitat sense condicionaments. Va tindre molta fama a finals dels 50 i a principis dels 60 

​

Característiques

• Cameras molt mes lleugeras

• Negatius amb major sensibilitat, molta més qualitat d’imatge

• Millora del Zoom 

• Sincronització del so: so natural, sense postproducció

• Gravacions amb la càmera a l’hombro 

• Actors no professionals 

• Problemes socials realas

• Localitzacions reals

• Llibertat en l'expressió de l’autor 

​

Directors

Jean Rouch: Va ser un gran cineasta.Tanmateix va crear pel·lícules etnogràfiques (és una tècnica

de investigació que estudia diferents cultures) i de docuficció ( combina el documental amb ficció).

Unes de les seves obres més importants són:

• “Les Maitres Fous” del 1955

• “Dionysos” del 1984

• “Moi, un noir” del 1958

​

Jean-Luc Godard:  va ser un director franco-suis. Té un cinema vantguardista.Es caracteritza per ser un gran crític i per la seva poesía en les seves imatges. A més a més a guanyat tres premis.​

​​​

Crónica de un verano (1960)

La pel·lícula comença amb una discussió entre Rouch i Morin sobre si és possible actuar amb sinceritat davant de les càmeres, qüestionant al cinema documental. Així, un grup de persones són dirigides pels cineastes per discutir temes sobre la societat francesa i la felicitat en la classe obrera, obtenint com a projecte final un conjunt de "veritats" que, més tard, quan es exhibida davant els seus protagonistes, serà jutjat.

​

​Bajo el sol de Roma (1948)​

Narra el trànsit de la joventut a la maduresa en un grup de joves durant el fi de l'etapa feixista i el començament de l'ocupació.​

 

Jazz on a summer’s day (1959)

​Documental que mostra a grans llegendes de la música jazz i gospel, que es van reunir en un mateix escenari en ocasió del festival de Jazz de Newport de 1958.