PEP DURAN
Pep Duran Esteva (Vilanova i la Geltrú, 1955) és un escultor, pintor i escenògraf català que ha participat en nombroses produccions teatrals i cinematogràfiques des de 1977. Llicenciat en escenografia i figurinisme per l'escola superior d'art dramàtic de Barcelona l'any 1979, l'any anterior ja havia realitzat la seva primera exposició a Barcelona, i des d'aquell moment la seva trajectòria com a artista es va centrar en el treball de la construcció, la representació i l'espai, la posada en escena. Ha destacat per la seva capacitat de transfigurar l'escultura transformant-la en instal·lació i arquitectura fins a arribar a un punt de simbiosi entre ambdues disciplines.
Influït per la frase “Destruir-ho tot per tornar a l'essencial" d'Antonin Artaud, Pep Duran intenta arribar amb la seva obra a l'origen. Els objectes que utilitza freqüentment en les seves obres els defineix en alguna ocasió com a “materials indultats” o “boscs d'imatges fragmentades, material de demolició”. Són objectes que existeixen a l'entorn vital de l'artista, que tendeix a acumular objectes que reflecteixin la seva relació amb el treball artesanal. Tot i així, no pretén que les seves obres siguin autobiogràfiques, sinó que esdevinguin la seva pròpia biblioteca d'objectes, que tracten especialment la faceta familiar, quotidiana i humil de l'existència humana.
Amb els seus objectes, Pep Duran crea escenografies mudes. L'espectador ha d'ordenar aquests objectes per crear la seva pròpia interpretació. L'espectador escull quina de les formes el transporta a un record, quines combinacions d'aquest alfabet configuren un llenguatge el qual li fan expressar alguna cosa.
MARTIN PARR
Martin Parr és un fotògraf de 67 anys. Les seves fotografies ens ofereixen l’oportunitat de veure el món des de la seva perspectiva única.
A primera vista, les seves fotografies semblen exagerades o fins i tot grotesques. Els motius que escull són estranys, els colors descarats i les perspectives poc habituals. Parr contraresta la propaganda amb les seves pròpies armes escollides: crítica, seducció i humor. Com a resultat, les seves fotografies són originals i entretingudes, accessibles i comprensibles. Però alhora ens mostren d’una manera penetrant com vivim, com ens presentem als altres i què valorem.
Oci, consum i comunicació són els conceptes que aquest fotògraf britànic investiga des de fa diverses dècades en els seus viatges a tot el món. En el procés, examina les característiques nacionals i els fenòmens internacionals per esbrinar la validesa que són com a símbols que ajudaran les generacions futures a comprendre les nostres peculiaritats culturals. Parr ens permet veure coses que ens han semblat familiars d’una manera completament nova.