YESTERDAY
Data d'estrena 5 juliol 2019 (1h 57min)
Dirigida per Danny Boyle
Repartiment Himesh Patel, Lily James, Ed Sheeran més
Gèneres Comèdia, Musical
País Gran Bretanya
Ahir tothom coneixia als Beatles. Avui Jack (Himesh Patel) és l'únic que recorda les seves cançons. Aquest músic que malviu en una petita localitat costanera d'Anglaterra, s'ha resignat a renunciar als seus somnis. Però després d'un misteriós apagada a tot el món, es desperta en una línia de temps alternativa on mai van existir Els Beatles. Llavors serà la seva oportunitat de fer-se immensament famós a el ritme de les mítiques cançons de el quartet de Liverpool, això sí, s'arriscarà a perdre a Ellie (Lily James), la seva musa i l'amor de la seva vida.
Comèdia musical que dirigeix el cineasta britànic Danny Boyle i que compta amb guió de Richard Curtis. Protagonitzen la pel·lícula Himesh Patel , Lily James , Kate McKinnon , Joel Fry , Lamorne Morris, a més de la participació de James Corden i el cantant i compositor britànic Ed Sheeran.
Encara que clar, més enllà de la música i com en tot guió escrit per Curtis que es preï, el romanç és un altre dels ingredients de pes. La pel·lícula tractarà de fer-nos entendre que Ellie i Jack estan fets l'un per l'altre tot i que sempre hagin estat simplement amics (i tot i que en realitat estiguin mancats de tota química). Prepara't per a un final a parts iguals previsible, edulcorat i en alguns aspectes inversemblant.
En tot cas i més enllà d'un missatge poc clar (més enllà que la fama és l'antídot contra la felicitat) i una història d'amor que has vist mil vegades en el cinema, Yesterday et robarà el cor per una banda sonora que no va a passar de moda. I bé, no cal que et digui què he estat escoltant el escriure aquesta crítica. Així que "Hello, Goodbye".
Estereotips:
Noi i noia que es coneixen i s'enamoren.
Noia guapa, moderna que està amb un noi però acaba ajuntant-se amb el protagonista.
Manager que vol canviar l'aparença del cantant.
També trenca esteriotips posant un home "normal" d'origen indi que es fa famós per la seva veu.
.png)
PANORÀMIC
Ultima thule: la colonització de l'espai
En aquesta tercera edició del Festival Panoràmic ens centrem en la lluna en el 50è aniversari de l’arribada de l’home al brillant satèl·lit el 20 de juliol de 1969.
L’Última Thule és l’objecte més primitiu i llunyà del sistema solar explorat fins ara. La sonda New Horizons, llençada per la NASA el 2006, està capturant imatges de l’Última Thule que ajudaran a estudiar els inicis del nostre sistema planetari fa més de 4.500 milions d’anys. S’espera que la New Horizons funcioni fins a mitjan del 2030 i podria arribar a explorar un altre objecte del cinturó de Kuiper.
En un moment d’híper connexió terrestre, des del Panoràmic mirem a l’espai, sortim de la Terra.
El firmament és una de les primeres excuses per a la ficció, per somniar i elucubrar sobre el seu sentit. Els humans aixequem la vista i imaginem l’univers, tot explorant, fotografiant i filmant aventures en ell.
La lluna agombola poetes, conspiradors, conqueridors, animistes i ingràvids. Astronautes africans? Amazones a la lluna? Sí. I molt més. No hi ha una entitat que hagi unit i fascinat per igual a científics, artistes i entabanadors.
Aquesta exposició es deivideix en moltes exposicions en 8 llocs diferents: el Cinema Edison, l'Espai d'Arts. La Miranda, Nau Dents de Serra, Nau B1, CAM - Centre d'Arts en Moviment, La Tèrmica, Plaça dels Recanvis, Museu de Ciències Naturals i el Museu de Granollers.
THE AFRONAUTS
L’any 1964, encara eufòrica per la recentment guanyada independència, Zàmbia va llançar el seu primer programa espacial. El seu objectiu era enviar dotze astronautes i deu gats a la lluna, superant així el repte que van marcar Estats Units i la Unió Soviètica en plena cursa espacial.
Només uns pocs optimistes van donar suport a l’ambiciosa iniciativa d’Edward Makuka, un professor de secundària zambià que estava al comandament del projecte. L’ajuda econòmica mai va arribar, les Nacions Unides van denegar el seu suport i una de les astronautes, una nena de 16 anys que va quedar embarassada, va haver d’abandonar. Així és com l’heroica iniciativa es va convertir en un exòtic episodi de la història africana, envoltat de guerres, violència, sequeres i fam.
The Afronauts està basat en la documentació d’un somni impossible que només viu a les imatges. Basant-se en aquesta increïble però certa notícia de fa 50 anys, Cristina de Middel, va reconstruir les escenes que podrien haver-la documentat llavors i reforça la seva veracitat afegint a aquesta certesa la seva càrrega personal fruit de la seva imaginació.
MOON PROJECT
Les imatges d’aquesta mostra cobreixen tot l’imaginari lunar: dibuixos al llarg de la història, pintures, esquemes científics, fotos, fotogrames de pel·lícules,…
L’exposició és un recorregut gràfic i visual sobre la lluna i l’imaginari que s’ha creat al llarg de la història sobre aquesta. Es poden veure il·lustracions, publicitat, motius visuals (decoració, logotips …), art / pintura, il·lustració científica, fotografies … i desviacions com ‘el paisatge lunar’ (retrobat en fotos d’una pell rugosa, un desert bombardejat, un sòl polsegós, etc.)
Amb la col·laboració de Lobo Hispano.
LE COSE CHE SI VEDONO IN CIELO
Des de l’inici dels temps, l’home ha observat els cels, el sol i la lluna, i ha examinat el seu significat per tal de crear cosmogonies, models i representacions en les quals la humanitat pugui trobar el seu lloc: afrontant el desconegut, allò que no es pot veure, que no es pot tocar o el que no pot ser experimentat.
Des del principi de la història, fins i tot la fotografia (tot i les evidents dificultats tècniques) ha mostrat interès pels cels.
Els primers experiments fotogràfics del segle XIX es varen duu a terme el 1840: eren daguerreotips del sol, espectres solars i de la lluna. Durant les últimes dècades, les eines per observar i immortalitzar imatges del cosmos han anat esdevenint més precises i sofisticades. Però on ens situem nosaltres en relació amb aquestes imatges? Fins a quin punt les primeres imatges de la Terra fetes des de l’espai han influït en la nostra imaginació i la manera de percebre’ns com a part d’alguna cosa única? Quant de nosaltres i de les nostres limitacions revelen les imatges que se’ns envien diàriament des de satèl·lits orbitant o des de les estacions especials? A través d’una selecció de 60 llibres de fotografia recents, aquesta exhibició intenta transmetre la poderosa sensibilitat mostrada sobre aquests temes en la fotografia contemporània.
LES LLUNES DELS ASTRÒNOMS
Des de la invenció del telescopi, Selena, la deessa lunar grega, ha estat observada i representada per astrònoms. Són imatges científiques: la seva intenció era transmetre informació. No obstant això, com passa amb les imatges artístiques, aquestes també es poden analitzar segons períodes, convencions, ideologies i canvis socials i tecnològics. Aquesta exposició de les publicacions d’algunes d’aquestes representacions comença amb alguns dels dibuixos de Galileu Galilei el 1610 al llibre Sidereus nuncius, el tractat que va suposar la refutació científica al model geocèntric, i acaba el 1910, quan l’Observatori de París va publicar l’Atlas photographique de la lune de Maurici Loewy i Pierre Henri Puiseux, una selecció de fotogravats que, pel valor documental associat a la fotografia i la qualitat de les seves imatges, es va mantenir inigualable fins a la dècada dels anys seixanta del segle XX.
TRANSELENITA
Projecte site specific proposat per Antúnez, fundador de la Fura dels Baus, i un dels artistes més influents en l’art vinculat a la performance mecatrònica, la instal.lació robòtica i les tecnologies digitals.
L’abril del 2003 Antúnez va tenir l’oportunitat de realitzar 25 paràboles en el marc de 2 vols parabòlics que es varen realitzar a la ciutat de les Estrelles, a 50 km de Moscou, Rússia. Un programa recolzat per Arts Catalyst de Londres en el que convidava a diferents artistes a experimentar la gravetat zero.
A partir d’aquesta experiència va sorgir el projecte de Transpèrmia on es pot veure l’interès d’Antúnez per construir relats a partir de viatges mítics. Aquesta mostra ens proposa un viatge on es podran veure diversos audiovisuals en format d’instal·lació interactiva, realitzats per Antúnez al llarg de la seva trajectòria com Selenita (2015), Transpermia (2003/2004), Tantal (2004) o HIPNOTOC. (1998/2008) i d’altres produïts pel festival Panoràmic Granollers.
TRANSPERMIA:
Fent servir l’Estació Espacial com a metàfora, Marcel·lí Antúnez Roca desenvolupa un acció híbrida que alterna la performance, el concert i la conferència i que s’estructura en diferents mòduls. Durant la presentació, Antúnez vesteix el seu Dreskeleton (interfície corporal de naturalesa exoesquelètica) i amb ell sampleja la veu, activa i modula els sons i controla les dues pel·lícules que es projecten.
Al primer mòdul es presenten alguns aspectes formals que caracteritzen l’obra de Marcel·lí com ara els Fleshbots, els Dreskeletons, les Biometries o la Sistematúrgia. El segon mòdul repassa els temes recurrents de la seva obra.
El mòdul tres ensenya el resultat del projecte Dèdal a la Ciutat de les Estrelles de la Federació Russa així com les micro-performances realitzades durant períodes de microgravetat, com per exemple l’experiment del bodybot Réquiem i les interaccions entre el dreskeleton, el softbot i les imatges interactives.
L’últim mòdul presenta la teoria de la Transpermia, l’acció agafa un to de conferència. Marcel·lí descriu la seva Utopia a traves de alguns dels seus prototips:
1- Interfície, nous dispositius per a intervenir i percebre el món;
2- Robots, les màquines com metàfores de la vida;
3- Identitats Efímeres, estats transitoris de corporalitat per adquirir noves formes de coneixement i;
4- Noves formes de Creació, models d’activitat a la Utopia Transpèrmica.