El cinema rus i soviètic va ser durant molt de temps un dels més importants del cinema europeu. Ha conegut una important crisi durant els anys 1990 i compta, des de mitjans dels anys 2000, de nou entre les cinematografies europees més prolífiques.

CONTEXT HISTÒRIC: 

Entre febrer i octubre de 1917 es desenvolupa l'anomenada revolució russa que posà fi a l'Imperi Rus i establí la Unió Soviètica, el primer país comunista de la història. Els treballadors de les fabriques, els pagesos pobres i els soldats de l'exèrcit es sota la direcció del partit bolxevic o comunista contra la tirania del tsar (emperador), la misèria i l'explotació de les classes baixes al sistema econòmic capitalista i a favor de firmar la pau i retirar-se de la I Guerra Mundial.

Així es va crear el primer govern obrer de la història, teoricament al servei dels interessos de les classes més pobres i que va procedir a eliminar el capitalisme i les classes socials, establint un repartiment just de la riquesa i de les propietats i una igualtat social de tots els ciutadans.

La frase de Lenin, «el cinema és per a nosaltres, de tots els arts, el més important», va fer la volta al món.


La pel·lícula d'Eisenstein El cuirassat Potemkin (1925), que posa en imatges la Revolució russa de 1905, figura sempre al primer rang del panteó dels historiadors del cinema.

​

El cinema soviètic ha donat lloc a diverses interpretacions que s'han enfocat, o sobre el cinema com a obra d'art, el cinema com a propaganda o el cinema com a objecte d'espectacle. La fama mundial del cinema mut soviètic revolucionari ha emmascarat tanmateix l'existència, sota el règim tsarista, d'un ric cinema rus, avui descobert per les filmoteques.

​

 

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica. La revolució es dividí en dues fases. La primera, «la revolució de Febrer», en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caràcter liberal. En la segona, «Revolució d'Octubre», fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets (controlats principalment pel partit bolxevic) prengueren el poder. Si bé els principals focus de la revolució foren Petrograd i Moscou, aviat s'estengué a les àrees rurals on els pagesos col·lectivitzaren i redistribuïren la terra.

​

DIRECTORS IMPORTANTS:

​

Serguei Eizenshtéin (22 de gener de 1898 - Moscou, URSS, 11 de febrer de 1948), va ser un director de cinema i teatre soviètic d'origen jueu. La seva innovadora tècnica de muntatge va servir d'inspiració per al cinema posterior.

• És fonamental la seva aportació teòrica, com la seva hipòtesi sobre el «muntatge d'atraccions», on postula l'ocupació en el cinema de tècniques provinents del circ i del music-hall.

• El montaje es para él: «Una idea que surge de la colisión dialéctica entre otras dos, independientes la una de la otra». Este método le permitirá partir de elementos físicos representables para visualizar conceptos e ideas de complicada representación.

• El moviment està determinat per l'acció i pel muntatge.

• El protagonista en les seves obres és la massa, el poble.

Octubre (1928)

 

Andrei Arsénievich Tarkovski (Zavrazhie, Província d'Ivànovo 4 d'abril de 1932-París, 29 de desembre de 1986) va ser un director de cinema, actor i escriptor soviètic. És considerat un dels més importants i influents autors del cinema rus en temps de la Unió Soviètica i un dels més grans de la història del cinema. 

• El mirall 1975).

 

Dziga Vertov (Polònia, 2 de gener de 1896 - Moscou 12 de febrer de 1954), director de cinema avantguardista soviètic, autor d'obres experimentals, com El home de la càmera, que van revolucionar el gènere documental.

• 1918-1919 - Cinema-Setmana