Aquesta mostra proposa un recorregut cronològic per la Col·lecció MACBA des de 1929 fins a l’actualitat.

​

El 1929 Barcelona va acollir l’Exposició Universal, per a la qual Mies van de Rohe, en col·laboració amb Lilly Reich, va dissenyar el Pavelló Alemany o Pavelló Barcelona. Aquell mateix any, per iniciativa de Josep Lluís Sert i Josep Torres i Clavé, es va fundar el GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). André Breton va escriure el Segon manifest surrealista i, a París, un grup d’artistes abstractes amb Joaquín Torres-García i Michel Seuphor al capdavant va fundar Cercle et Carré. Va ser també el 1929 quan es va obrir a Nova York el Museu d’Art Modern (MoMA) i Virginia Woolf va publicar el seu assaig feminista Una cambra pròpia. Aquest és el context cultural amb què s’inicia la nova exposició, que inclou nombroses obres clau en un seguit de sales dedicades a les dècades o moments més significatius. Una mostra que, comissariada per l’equip del MACBA, posa especial èmfasi en les presentacions i experiències canviants de l’art al llarg d’aquestes nou dècades o «segle breu».

​

La presentació està pensada per explicar la història de l’art modern i contemporani a través de les perspectives particulars, polítiques i temes que la Col·lecció MACBA ha desenvolupat des dels seus inicis. A més, aquesta història es presenta específicament des de la perspectiva de Barcelona, de manera que dates com el 1929 i els episodis que es mostren a continuació tenen la seva arrel a la ciutat.

​

Comissariat per: Equip curatorial del MACBA

​

Sense anar més lluny el Pavelló Barcelona, un emblema del modernisme utòpic internacional, va ser el motiu que els artistes de la Bauhaus Josef i Anni Albers visitessin la ciutat. En diàleg amb l’obra dels primers artistes de la modernitat –Alexander Calder, Joaquín Torres-García i Alberto, entre d’altres– s’analitzen la transformació de Barcelona i el seu compromís amb la modernització.

Les sales següents aborden la Guerra Civil espanyola com una guerra també d’imatges i propaganda, així com l’aparició, després del conflicte, d’una nova generació d’artistes que n’explorava les  seqüeles i les tensions de la dictadura mitjançant llenguatges divergents d’abstracció.

Les revolucions socials i polítiques que es van produir en l’àmbit internacional a la dècada de 1960 ocupen l’espai central del museu, amb obres d’artistes com Erró, Richard Hamilton, Herminio Molero, Ronald Nameth, Claes Oldenburg o Zush, entre d’altres. El pacifisme, el feminisme, el hippisme i altres moviments socials que preconitzaven una manera de viure diferent van tenir la seva expressió artística en l’art pop i la psicodèlia. Mentre que l’art pop manifestava l’entusiasme pel present i es recreava en la quotidianitat i l’espectacle, la psicodèlia mostrava el seu rebuig de la realitat i proposava fugir-ne modificant-ne la percepció. Avançada la dècada, l’acid pop o shocker pop va visibilitzar un viratge que qüestionava els valors morals del consum i, mitjançant una mirada cínica i crítica, feia evident el seu deteriorament.

​

L’impacte del feminisme des dels anys setanta i la política d’identitat a partir dels vuitanta s’explica mitjançant obres fonamentals com Inflammatory Essays (Assaigs inflamatoris), de Jenny Holzer, i King Zulu (Rei zulú) i Self Portrait (Autoretrat), quadres icònics de Jean-Michel Basquiat de 1986. Els anys noranta es presenten com un temps d’estudi dels temes de la memòria i els vestigis a través del cos absent, amb imponents obres escultòriques o instal·lacions d’artistes com Christian Boltanski.

Les últimes sales ens tornen al present amb els reptes de la humanitat a l’era de la globalització, el sistema capitalista, les relacions de poder desiguals i com els artistes han tractat els problemes de l’economia global.  Alguns exemples són la sèrie Connexions globals (2007) de David Goldblatt, que aborda les diverses activitats del port i l’aeroport de Barcelona, i Mar Negro (2013) de Carlos Aires, una peça elaborada amb fustes provinents de restes d’embarcacions il·legals de migrants.

Històries de la ciutat, del seu passat i el present, s’entrellacen, per tant, amb els desenvolupaments significatius de la història de l’art modern i contemporani. Al costat de les obres més destacades, aquesta nova presentació de la Col·lecció MACBA en mostra d’altres de menys conegudes. D’aquesta manera posa de manifest la singularitat de la col·lecció en conjunt i facilita una visió crítica i no hegemònica de l’art modern i del projecte de modernitat. Amb el temps i en diferents moments, es duen a terme modificacions de major o menor abast en les obres exposades, que canvien per tal d’oferir una presentació més dinàmica i plural.

​

​