Analísi formal

En aquesta obra podem observar diferents característiques del moviment al qual pertany l’autor: 

 

• El seu art busca produir plaer estètic en l’espectador, sense cap altra motivació expressiva, contestatària, expressionista.

• Destaca el  purisme artístic.   

• Ús del color com a mitjà d’expressió. Entenien l’art com un impuls vital individual, i el color era el mitjà per transmetre’l: colors brillants, purs, aplicats amb violència i de manera arbitrària (no cal que els colors representats es corresponguin amb els colors reals de la natura)

•  Autonomia del color respecte la forma.

•   Abandonament de la perspectiva tridimensional, del modelat i del clarobscur.

•  Temàtica intranscendent que reflectia l’”alegria de viure” de l’Europa del 1914. 

• No es o pretenia reflectir fidelment el món reals

• Es vol produir objectes desvinculats de res que no sigui ells mateixos.

• Actitud rebel i contestatària front la societat burgesa.

 

En aquest cas, els elements compositius es disposen en un marc de tancament rectangular-horitzontal. El fons de el camp visual està dividit per una línia ondulada en dos plans de color. El superior i més ampli, de color blau cel i l'inferior, de color verd. Així es diferencia el fons de terra.

 

Les cinc figures estan disposades equilibradament i abasten la totalitat de camp en una proporció que produeix monumentalitat: dos enrere, de front (sobre el fons blau); una a cada costat del camp de composició i una altra d'esquena, en el primer pla, amb una inclinació que crea una adreça diagonal (sobre el fons verd). 

 

La disposició de les figures amb els braços estesos en rodona genera una forma oval, reforçada pel ritme creat per les formes negres dels caps. Aquesta estructura oval, s'inclina cap a la dreta. Aquesta inclinació es produeix per la direccionalitat diagonal del cos de la figura del primer pla, creant una composició dinàmica . Aquest dinamisme s'enriqueix per la repetició de corbes dels cossos.

​
 

Altres punts per a considerar són és el color i la llum. Ens trobem davant d'una il·luminació homogènia i colors relativament plans. Els colors utilitzats són un blau cel, verd  i un rosa ataronjat. El blau i el verd són pròxims en el cercle cromàtic i tenen un mateix grau de lluminositat; per tant, no es percep contrast brusc entre tots dos. En canvi, les figures, perel seu color i la seva lluminositat, produeixen un alt contrast pel que fa a el fons. 

 

El endavant i enrere de l'espai tridimensional es representa amb baix i dalt en el pla; per això Matisse no va fer més petites les figures que estan enrere en la ronda sinó que les va posar a dalt. Altres convencions indicadores d'espai que utilitza són el traslapo i l'escorç (a la figura de l'esquerra). De la mateixa manera, la figures humanes no estan treballades de manera naturalista (amb fidelitat representativa) sinó que es troben estilitzades i simplificades en funció de l'expressivitat plàstica.

 

​

Context històric: 

 L’època de les avantguardes coincideix amb la fi de la “Belle Époque” i l’inici d’una de les etapes més conculses de la història d’occident: rivalitat colonial entre potències europees, la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917), el naixement del feixisme i del nazisme. Una època de profundes transformacions econòmiques, científiques, tecnològiques i socials primer, i de profundes contradiccions i crisis després que portaran l’art a revitalitzar-se.

 

L’art contemporani deixa de banda la captació externa de la realitat visual i expressa les vivències interiors de l’artista, un artista sovint rebutjat que busca uns altres individus per fundar un moviment que expressi les seves inquietuds. Neixen així les avantguardes del segle XX, que poc tenen en comú amb els estils globalitzadors del passat. La pintura pren el protagonisme de la innovació.

​

A les arts plàstiques, sobretot, apareixen grups d’artistes que conscientment es plantegen dur a terme experiències comunes i fixen els seus objectius en Manifestos i publicacions diverses.  Aquests moviments artístics reben el nom d’avantguardes (“ismes”) i responen a la voluntat d’anar més enllà, de cercar nous camins per un art que ja no pot ser la imitació de la realitat perquè la fotografia i el cinematògraf ho aconsegueixen amb més perfecció. L’essència de l’avantguarda és la innovació, la modernitat, el trencament amb el que es feia fins a la seva aparició; això explica el ritme rapidíssim amb què se succeeixen, perquè la novetat deixa de ser-ho quan és reconeguda i acceptada pel gran públic.

​

​

Interpretació:

Pel que fa a l'nivell interpretatiu, hem de començar per la denotat,que en aquest cas és la dansa. Veiem com les figures es distorsionen en funció de l'expressió de moviment, transmetent un ritme alegre, festiu.

 

En aquest cas, va ser un encàrrec per a una decoració i per contractar amb una altra obra: La música. Aquestes circumstàncies i la funció decorativa de l'obra completen la seva significació.

 

Un tema important és la representació i la major o menor relació del que es representava amb la natura, és a dir, l'allunyament o la fidelitat a ella. En aquest cas , al no haver pretensions de representar de manera fidel el que observem, les convencions representatives no són tan rigoroses com les de la perspectiva matemàtica renaixentista, que no té en compte.