Títol: Nena corrent al balcó

Autor: Giacomo Balla

Estil: Futurista

Cronoligia: 1912

Dimensions: 125 x 125 cm

Tècnica: Oli sobre tela

Localització:  Civica Galleria d’Arte Moderna. Milán. Italia

 

Analísis formal: 

 

El futurisme celebrava la màquina, el cotxe de carreres va ser proclamat el triomf de l'era, i als primers futuristes els preocupava captar figures i objectes en moviment.

 

En Nena que corre pel balcó, Balla, tracta de representar moviment mostrant les cames de la noia corrent en una seqüència repetida.

 

Els artistes buscaven  de manera obsessiva reproduir nocions i percepcions relacionades amb la idea de progrés com el moviment, el dinamisme i el canvi o transformació.

 

Tècnicament utilitza una amplia gama de colors i la tècnica del divisionisme i simultaneisme per donar més moviment.

 

Va compondre els seus motius amb valors cromàtics relativament purs i mitjançant puntets uniformes que en virtut de la barreja òptica es condensarien formant el quadre a l'ull de l'espectador. El contrast simultani significa la complementació cromàtica que l'ull busca automàticament en relació amb un color determinat. El groc per exemple demana un morat, el blau un vermell groguenc i el porpra un verd; el joc de conjunt dels parells cromàtics crea una impressió general harmònica. Abans d'utilitzar aquest procediment en Noia corrent pel balcó Balla analitza el métode els efectes de la color i de la llum en un pla absolutament no figuratiu.

 

Balla distribueix els colors en triangles acutangles de la mateixa mida, els tracta amb diverses intensitats -aclareix els colors mezclándoles blanc-i els afegeix formant sistemes. Utilitza els coneixements que acaba d'adquirir. Una llum resplendent descompon l'escena de la balconada en innombrables unitats cromàtiques. 

 

Interpretació: 

El tema de el quadre es dissol totalment en color amb el su port de la multiplicació de les formes. Els diversos elements-la noia, la barana, el bastidor de la porta-es fonen en una vibrant superfície acolorida, en la qual s'exclou tota perspectiva espacial. Amb els seus coneixements sobre la disposició del color Balla trasllada el motiu figuratiu a un sistema conceptual i per tant qüestiona les lleis i l'essencial de la realitat.