GRUP 5 : CHRISTIAN MARCLAY
Christian Marclay és un artista visual i compositor que va néixer a San Rafael (California) l’any 1955.
Va estudiar a l’Ecole Supérieure d’Art Visuel a Ginebra, al Massachusetts College of Art and Design de Boston, durant aquesta etapa va col·laborar en diversos projectes musicals, i va trobar inspiració en l'energia de les arts escèniques i el punk rock, també va estudiar a la universitat de Cooper Union a Manhattan i es va llicenciar en Belles Arts.
Durant els últims anys Marclay ha estat vivint a Nova York i Londres. L’obra de Marclay explora les connexions entre so, soroll, fotografia, vídeo i pel·lícula.
Gran part del seu art explora les relacions entre el so i la imatge.
Marclay va incorporar amb freqüència els sons pregravats i mecànics produïts pels discs de vinil reproduïts en tocadiscs, i aquesta sorollosa experimentació aviat es va convertir en el focus central del seu art.
Tot i que les tocadiscs havien estat emprats en la creació de nova música per compositors com John Cage i els primers DJs de hip-hop, l'extrem de les manipulacions de Marclay, va tallar el vinil i va tornar a acoblar els fragments per formar noves seqüències de so, es va considerar innovador. Com a DJ d'avantguarda (o "turntablist") va col·laborar amb músics com John Zorn i la banda Sonic Youth, i ocasionalment va llançar enregistraments.
Citant la influència de John Cage, Yoko Ono i Vito Acconci, Marclay ha explorat durant molt de temps els rituals al voltant de la confecció i la col·lecció de música.
Incapaç de reclutar un baterista per a les seves actuacions de 1979 amb el guitarrista Kurt Henry, Marclay va utilitzar els ritmes regulars d'un disc saltant LP com a instrument de percussió. Aquests duos amb Henry podrien ser la primera vegada que un músic utilitzava discos i plaques giratòries com a instruments interactius, improvisant musicalment.
Algunes de les peces musicals de Marclay estan acuradament gravades i editades a l'estil plunderphonics; també és actiu en la improvisació lliure.
Marclay ha produït en els darrers anys art visual, tot i que normalment de representacions del so, o de les diverses tecnologies de representació del so.
-
La seva composició Graffiti (2002) va publicar notes musicals a les parets dels voltants de Berlín, en va recopilar fotografies d'ells a mesura que es van esvair i es va realitzar en concert.
-
A Sound Holes (2007), va fotografiar els diversos patrons de forats dels altaveus als intercomunicadors.
-
El 2010 va produir The Clock, una recopilació de 24 hores d'escenes relacionades amb el temps de pel·lícules que van debutar a la galeria de White Cube de Londres el 2010.
Exposició Compociciones (12 abr. al 24 sep. 2019 MACBA)
Aquesta exposició és la primera en més de deu anys que es dedica al autor en Espanya. Es presentarà una selecció d’obres centrada en les seves composicions sòniques, com partitures gràfiques o video instal·lacions.
L’exposició farà veure l’obra de Marclay a través de la seva dedicació a la composició, amb un ordre de sons en el temps i espai, però també com composició visual.
Cada una de les obres exposades és un exemple de com en Marclay fa la creació d’una composició, i de com això es relaciona amb altres aspectes del seu treball com a l'ús de les tècniques de apropiació i montatge, a més del seu compromís amb la performance i la seva tendència a buscar la participació i col·laboració del públic.
Aquesta exposició presenta una sèrie de les seves instal·lacions audiovisuals més recents, junt amb una selecció de peces.
L’exposició aborda la vertent compositiva de Marclay a través dels seus víncles amb la cultura popular i els medis de comunicació, així com la exploració que realitza de les tecnologies tradicionals i digitals i dels materials. En aquest sentit, la mostra es centrarà en la manera de composar del artista, que fa un ús interdisciplinari de la apropiació, el muntatge, el remixing i la improvització, pràctiques que passen els límits entre lo experimental i lo popular.
L’obra de Marclay pot situar-se en relació amb la vanguardia y les tradicions experimentals a través del dadaísme, Marcel Duchamp, Jean Tinguely, John Cage, Fluxus y el happening; i per altre part, es vincula a la cultura popular a través de la seva implicació en manifestacions com el punk rock, els còmics, els fanzines, el cine i distints aspectes de les subcultures underground.
Encara que Marclay s'ha interessat per algunes figures rellevants de las vanguardies històriques com Edvard Munch o Duchamp, també ha parlat amb artistes contemporanis dels distints àmbits per els que va la seva obra, com el director de cine Bruce Conner, la artista de performance Laurie Anderson i el músic John Zorn, així com la banda Sonic Youth, entre molts altres.