Direcció : Serguei Eisenstein

Producció : Iàkov Bliokh (Яков Блёх)

Kriúkov (1950) Xostakóvitx (1976)

Fotografia Eduard Tisse

Muntatge : Sergei Eisenstein

País d'origen : Unió Soviètica

Estrena:  1925

Durada:  77 min.

Idioma original:  rus 

Format : 4: 3 

Gènere : Drama històric:  Bèl·lic

​

​

​

​

​

 

El 1925, amb motiu de la commemoració del vigor aniversari de la caiguda revolucionària del 1905, el govern soviètic es va encarregar al jove director Serguéi M. Eisenstein la realització d'una pel·lícula. 

 

La idea inicial d’Eisenstein a escriure el guió era filmar la sublevació de 1905, preludi de la revolució de 1917, des de la guerra ruso-japonesa fins al desenvolupament contra el zar. 

 

Filmada amb actors no professionals, destacarà l'expressivitat dels primers plans i una estètica on l'exaltació del grup va cobrir força a mesura que es desenvolupi la pel·lícula. 

.

La pel·lícula es va estrenar el 21 de desembre de 1925 al Teatre Bolshói. Segon el testimoni del propi Eisenstein, el muntatge, es va acabar els moments anteriors a la projecció del film. 

Segon el testimoni del seu propi Eisenstein, el muntatge, (el darrer paper amb l'empalmaría amb la seva pròpia saliva), que va acabar els moments anteriors a la projecció del film

 

El film està compost de cinc episodis:

 

1. Homes i cucs

2. Drama al port

3. El mort clama venjança

4. L'escala d'Odessa 

5. Trobada amb l'esquadra 

 

L'obra representava un nova forma de narració cinematogràfica. Eisenstein observa una altra funció que pot realitzar la càmera, i introdueix inclinacions de càmera que li donen com a resultat un èmfasi i una sensació diferent del que s'explica. D'altra banda, es tracta d'una pel·lícula que reflecteix l'esperit de l'època en què és realitzada. En aquest sentit, es valora l'exaltació de l'individu comú, sobretot de l'oprimit que decideix trencar les seves cadenes.

 

A més a més, aquesta pel·lícula presenta certes característiques particulars:

 

• Canvia el final històric per un de feliç simbolitzant la fantasia de la revolució bolxevic que tot ho pot.

• Oposa visualment per fer una crida a l’espectador l’horitzontalitat i la verticalitat; i també les ombres dels tsars en contraposició amb els rostres del poble.

• Plans simbòlics i metafòrics. Un exemple és el pla del poble esclafat per l’església i el tsar, per la qual cosa juga amb les perspectives, les mides, les formes, les llums expressionistes, el desordre... 

• Crea certa manipulació temporal gràcies al muntatge; dilata la temporalitat a causa de la multiplicitat d’accions paral·leles ; per la qual també cal una certa manipulació espacial.

• Els actors actuen de forma poc realista, la qual adquireix aquesta característica gràcies al muntatge. 

 

Una de les escenes més famoses en la història del cinema pertany a aquesta pel·lícula. Descriu el moment en què l'exèrcit del tsar dispara contra el poble innocent per tal d'acabar amb el suport als rebels. Cal destacar la imatge en què una mare rep un impacte de bala mentre corre empenyent un cotxet de nadó que, en morir la mare, roda escales avall.

 

Eisenstein utilitza dues classes de plans amb ritmes diferents en cada situació. L'exèrcit, amb un ritme constant i obsessiu, representa la màquina bel·licista del poder que destrueix el poble indefens. Les imatges del poble estan mostrades en plans de diferents durades i desordenats, que ens mostren el caos i el terror dels ciutadans. Tot i que en una seqüència es veuen molt plans paral·lels, Eisenstein ens els mostra l'un rere l'altre perquè puguem veure el detall de tot el quadre. Durant aquesta escena de gairebé deu minuts de duració, trobem dos-cents plans diferents.