Què és l'art?

​

L’art és una activitat creativa, individual o col·lectiva, que utilitza elements materials per expressar la realitat, les emocions i les idees. És, per tant, l’expressió per mitjà del qual l’ésser humà manifesta la seva tendència natural cap a la bellesa. (Definició llibre fonaments)

Per a mi l'art és una forma d'expressar quelcom amb un objectiu, ja sigui estètic, reivindicatiu, sonor...  

​

CONTEXTS HISTÒRICS

 

ANTONI FABRÉS

 

• Principis del s.XX, economia de Revolució Industrial.

• Crisis dels Antics Règims.

• Espanya de la restauració: Alfons XII, Alfons XIII, Dictadura de Miguel Primo de Rivera.

• Mèxic: El món indígena des d’un punt de vista més realista.

• Teories Freudianes.

 

ORIOL MASPONS

 

• Mitjans del s.XX,  problemes socials i polítics post Revolució Industrial.

• Hi ha hagut una Iª i una IIª Guerra Mundial.

• Influència de les primeres Avantguardes: Dadaisme i Expressionisme.

• La Fotografía i el Vídeo.

• Canvis molt accelerats.

• Espanya Consumista.

• Les Comunicacions i les Tecnologies.

 

EL VÍBORA

 

• Anys 80’s: Època de molts canvis i molt ràpids a tots nivells, política, música, cinema. estètica, calia viure, experimentar.

• A Barcelona s’anava contra l’ordre establert, contra l’estètica convencional.

 

CORRENTS ARTÍSTIQUES

 

ANTONI FABRÉS

​

• ORIENTALISME (Influència de Marià Fortuny).

• REALISME (Mirada àcida cap a la societat i mirada dels retratats com a element principal). En contra de l’Orientalisme i el Pictorialisme fotogràfic.

• NATURALISME ( Escenes de Mosqueters). Moviment dins de l’estil Realista Pictòric, però més lliure temàticament i tècnicament.

• AVANTGUARDA MEXICANA de principis del s.XX. MURALISME MEXICÀ.

 

ORIOL MASPONS

 

• PICTORIALISME (Als Cercles fotogràfics de mitjans del s.XX).-”Salonisme” del Cercle fotogràfic de Catalunya.

• FOTOPERIODISME de l’agència MAGNUM. (Cartier- Bresson)

• REALISME HUMANISTA, FOTO INSTANTANEA I FOTOREPORTATGE.

• ESCOLA DE BARCELONA al Cinema.

• Renovació del llenguatge fotogràfic espanyol als anys 50.

• GAUCHE DIVINE Moviment barceloní d’esquerres contra la cultura franquista sense compromís polític ni social

• Revolució Fotogràfica dels anys 60.

 

EL VÍBORA

 

• Estil marginal i subversiu. barcelona era el centre de la cultura UNDERGROUD.

 

GÈNERES 

 

ANTONI FABRÉS

​

• RETRAT, PAISATGE, REPORTATGE.

 

ORIOL MASPONS

 

• REPORTATGE, RETRAT, MODA, PUBLICITAT.                  

 

EL VÍBORA

 

• COMIC ADULT, COMIC ALTERNATIU, LÍNIA CHUNGA. (Temes com la llibertat sexual, el consum de drogues, els baixos fons, el 23 F, les centrals Nuclears…)

​

MODERNITAT

​

Concepte filosòfic i sociològic amb el que s'aludeix al període que s'inicia en el segle XVlll, coincidint amb la revolució industrial i amb l'aparició del capitalisme. Es té fe en el progrés i en el poder de la raó per a promoure la llibertat.

La modernitat és compatible amb quasi totes les ideologies i dogmes. Però tots els moderns tenen en comú dues característiques que els defineixen:

a) L'atracció de l'heregia que impulsa les seves accions quan s'enfronten a les sensibilitats convencionals

b) L'exercici de l'autocrítica per principi.

 En el món de la cultura es considera que el poeta Charles Baudelaire (1821-1867) és el primer heroi de la modernitat. Segons ell, l'art està format per dos components o meitats:

- El transitori i fugaç

- L'etern, l'immutable

 

POSTMODERNITAT

​

La postmodernitat fa referència als moviments socials i culturals que tenen lloc a finals del segle XX, coincidint amb l'aparició de la societat postindustrial i el fi del socialisme democràtic (1989)

Culturalment, la postmodernitat, està estretament vinculada amb la indústria de la cultura i l'aparició de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

És una actitud artística, al principi arquitectònica, que posa en qüestió la línia dogmàtica de la modernitat consolidada durant el segle XX a través de camins diversos. És una època dominada pel pensament i la cultura del postmodernisme.

És un moviment pictòric que es caracteritza per prendre com a punt de partida de les seves creacions, imatges de la cultura de masses ( anuncis, còmics...).

Va sorgir a mitjans de la dècada dels 50, com a reacció al expressionisme abstracte, que aconsegueix gran èxit en els anys 60.

Considerat per alguns estudiosos com l'inici de la pròcima desaparició de la modernitat.

Durant la postmodernitat, s'han desdibuixat els límits entre l'alta cultura i la cultura de masses. Hi ha una única cultura amb diferents graus o nivells.

Es renuncia a la innovació. L'artista s'adapta i es mostra partidari d'acceptar-ho tot.  Tots procedeix del mateix món: la producció i el consum contemporani. 

El resultat de la postmodernitat és la barreja d'estils i de productes diversos. Sensació de fragmentació. La cultura no té tendències, és una suma d'elements diversos.